26 de maig de 2015

EL REPTE D'INNOVAR A L'ESCOLA PÚBLICA. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 26 de maig de 2015



EL REPTE D'INNOVAR A L'ESCOLA PÚBLICA


Renovar o morir, aquesta afirmació que expressem davant múltiples reptes que se’ns presenten al llarg de la vida, sembla no quedar tan clara quan parlem de progressar en la innovació pedagògica. Per què?

Està clar que educar avui en dia no és del tot igual que fa quaranta anys. És evident que l’adaptació al medi demana un esforç de renovació per poder donar resposta a les noves necessitats que van sorgint en l’àmbit social, personal, tecnològic, laboral… I és una constatació que la renovació i la innovació no són una invenció de l’ara i aquí, sinó que és gràcies a aquesta capacitat de canvi que la humanitat ha anat evolucionant, més en uns aspectes que en altres, creant noves oportunitats. Però aquesta percepció tan lògica sembla canviar quan parlem “d’escola innovadora”. Una etiqueta que, per cert, resulta redundant en tal que l’escola com a motor de transformació i d’oportunitats hauría de tenir implícita en la seva pròpia definió, essent una obligació dels professionals repensar les metodologies per adequar-les a les necessitats de cada moment. Com expressava recentment el psicòleg i educador Jaume Funes a les IV Jornades Repensem l’Escola de Girona: "No hi ha educació sense el desig d’imaginar i trobar respostes a noves preguntes, sense interrogar-se i pensar, cercar, compartir, crear...". Però malgrat tota aquesta evidència, la paraula innovació ens fa por quan fa referència a l’escola del nostre barri, poble o ciutat. Potser és pel desconeixement que tenim del fet educatiu?

Hi ha grans pensadors, pedagogs, filòsofs, neuròlegs... d’aprop de casa i d’arreu del món que des de fa dècades avalen els processos educatius que es donen en les anomenades “noves metodologies”, dotant-les de rigor i fonamentació teòrica. Però aquesta desconfiança no és nova. Les escoles del CEPEPC, dels anys 70 i 80, també van haver de “treure pit” davant la resistència al canvi d’alguns conciutadans que no comprenien aquelles “noves maneres de treballar”. És curiós, però, com sí acceptem i admirem els avenços i la innovació en tot allò relacionat amb la tecnologia, la ciència, l’economia… Quines creences ens guien?

Ara bé, no és simplement una qüestió d’acceptació o no acceptació de la manera de fer d’una escola concreta d’un poble concret. Els reptes que se’ns plantegen com a societat van més enllà. Cal que aquesta necessitat de repensar l’educació no sigui qüestionada contínuament per la comunitat. Volem fer explícit que també és responsabilitat de l’administració educativa fer una aposta ferma i decidida per la renovació pedagògica, avalant i acompanyant amb èmfasi als centres i als professionals que ho fan possible malgrat totes les dificultats. El progrés en les institucions educatives ha de ser garantit des del Departament, amb la complicitat dels ajuntaments i la resta d’agents comunitaris, compartint l’objectiu comú de vetllar perquè tots els infants i joves puguin tenir les mateixes oportunitats d’accedir a una escola on la “responsabilitat educativa” els ofereixi la possibilitat d’una formació íntegra que afavoreixi la capacitat de superar creativament els reptes que se’ls presentaran com a futurs ciutadans. O només es tracta d’entrenar com superar proves i exàmens? Cal treballar perquè els centres públics d’un mateix municipi, d’un mateix país, comparteixin una mirada renovadora que ens faci creixer com a persones i com a comunitat. Aquesta hauria de ser la obligació de tot poble, de tot govern.

En una de les seves conferències, Jaume Funes va fer la següent reflexió com a reconeixement i agraïment a totes aquelles persones que fan del fet educatiu una opció de vida, sense deixar-se endur per caducs discursos pedagògics immobilistes: "Per sort hi ha moltes escoles pirates i poetes. Professionals i escoles que ni naveguen en aigües segures ni es guien per la norma ni per la rigidesa administrativa.

Saben que hi han botins pedagògics per trobar i conquerir. Saben que educar és una actividad creativa i creadora i es dediquen a això siguin quines siguin les circumstàncies educatives." La renovació i la innovació pedagògica són una obligació i una oportunitat, i és responsabilitat de tots -famílies, professionals de l’educació i gestors del bé públic- valorar-les com a tal.


Marta Tejedor
Moviment de Renovació Pedagògica de Girona



Etiquetes: gironaeducació gironaeducacio ccoogirona girona