12 de maig de 2015

Actes in memoriam d'Abel Martínez Oliva. 20 de maig, concentració a les 9.20h #TotsSomAbel. Manifest Unitari. MIRA LES FOTOS!

ACTES IN MEMORIAM D'ABEL MARTÍNEZ OLIVA

El nostre record per l'Abel, professor assassinat el dilluns, dia 20 d'abril. No t'oblidem




Dimecres 20 de maig, a les 9.20h del matí 

-Concentracions al Departament i als Serveis Territorials

EXIGIM LA PROTECCIÓ DEL PROFESSORAT


FOTOS. A L'ACTE A GIRONA HEM ESTAT PRESENS CCOO EDUCACIÓ I ASPEPC-SPS A LES 09.20 H DEL MATÍ DEL 20.05.2015








Convoquem una persona en representació de cada centre educatiu, que porti un cartell amb el text #TotsSomAbel

Concentració a les 9.20h del matí davant del Departament d'Ensenyament, Via Augusta, d'una persona de cada centre de Barcelona ciutat i Barcelona comarques, que pot ser de qualsevol dels col·lectius que hi treballen, amb un cartell, del qual enviem model amb el segon document adjunt, on amb el missatge  #TotsSomAbel caldrà afegir-li a sota el nom del centre. 

Si cal pot utilitzar-se la figura de l'encàrrec de serveis per facilitar l'assistència.
A la resta de territoris proposem que una persona de cada centre amb el citat cartell vagi  davant de la Delegació dels Serveis Territorials d'Ensenyament el dimecres 20 de maig a les 9.20h.
(us demanem que l'arribada sigui abans de les 9.20h)


MANIFEST UNITARI




Recordarem sempre que el company Abel Martínez Oliva va morir fent un acte educatiu. Un acte educatiu és generós, compromès, digne. Rebre la mort com a resposta és el més dolorós dels contrasentits. També volem donar el nostre suport i acompanyament a les altres víctimes.

No podem passar de llarg, ni fer com si res no hagués passat.  Sembla com si el Departament d’Ensenyament hagués fet tot el possible per mantenir-ho en l’oblit I llençar un bombardeig mediàtic (fins i tot comunicant de forma precipitada el possible diagnòstic d’un menor) per aïllar la seva mort de la degradada situació social en què vivim, argumentant que havia estat un cas excepcional, un accident imprevisible.

Els governs central o català, no donen resposta a la problemàtica social i la seva política de retallades contribueix al deteriorament de la situació.  A més, aquestes retallades a l’educació també impedeixen que els centres puguin apaivagar aquestes tensions, i detectar i prevenir conductes de risc. La precarietat no és compatible amb la dignitat ni la qualitat de l’educació.

Hi ha hagut reduccions  en els Equips d’Atenció Pedagògica, en els psicopedagogs i departaments d’orientació, en les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) i en el personal de suport del Departament (TEI, vetlladores, etc.). També hi ha hagut  reduccions en els temps per establir l’atenció tutorial  amb alumnes i famílies per part de professorat sobrecarregant l’horari lectiu, supressió de  reforços i atenció individualitzada, reduccions d’espai i temps per coordinacions, no cobertura de les baixes des del primer dia, increment de ràtios....

Volem que el dol esdevingui força, reflexió i generi propostes. A les escoles i instituts necessitem les mesures educatives, els recursos i les condicions necessàries per a atendre a la diversitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació pública.

Us demanem que el resultat dels debats i reflexions li envieu al Departament d’Ensenyament a consellera.ensenyament@gencat.cat a  l’atenció de la Consellera Irene Rigau  i ens el feu arribar a les organitzacions sindicals que subscrivim aquest manifest.

També us volem animar a participar a la mobilització del dissabte 13 de juny.



USTEC·STEs (IAC)             CCOO         ASPEPC·SPS            CGT             UGT



-A migdia, Claustre extraordinari
  • Minut de silenci
  • Reflexió i debat sobre la violència en els centres escolars. Recursos, protocols, criteris educatius, criteris laborals...



Dissabte, 13 de juny, 18h Participació en convocatòria del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa)



  • PER LA DIGNITAT I EL RESPECTE A L’EDUCACIÓ


20 d'abril de cada any
  • JORNADA DE LA DIGNITAT EN L’EDUCACIÓ
  • Proposta de convertir a partir de l'any vinent el 20 d'abril en la jornada per la dignitat en l'educació.



#TotsSomAbel

Recordarem sempre que el company Abel Martínez Oliva va morir fent un acte educatiu. Un acte educatiu és generós, compromès, digne. Rebre la mort com a resposta és el més dolorós dels contrasentits.

Totes les persones que treballem en escoles i instituts ho hem sentit com una ferida pròpia perquè toca el propi concepte d’educació i la pròpia dignitat professional. És per això que no podem abandonar la memòria del company i que no podem abandonar la solidaritat amb les altres víctimes.

La Federació d’Educació de CCOO vol que el dol esdevingui força, reflexió i en propostes. El compromís de CCOO amb la memòria d’Abel Martínez Oliva consisteix en fer tot el possible perquè mai més hi hagi una altra víctima en un centre educatiu. No ha de tornar a passar. A ningú. Mai.

La funció del sindicat ha de consistir en lluitar per les condicions laborals, materials i organitzatives que requereix avui l’educació. La precarietat no és compatible amb la dignitat ni amb l’eficiència.

El sindicat és un subjecte col·lectiu. Construïm les anàlisis i les propostes des de baix. Desitgem les vostres aportacions.



Us preguem feu difusió entre el professorat del vostre centre i us organitzeu perquè pugui venir una persona representant del centre a les concentracions del proper 20 de maig, i engegueu el debat que us proposem.


Desitgem les vostres aportacions.

Federació d'Educació de CCOO de Catalunya






GENT

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
no n’hi ha cap altre que s’hi assembli.


I si algú ha viscut en silenci,
feliç en el seu racó,
la seva mateixa insignificança
l’ha fet interessant.


Cadascú té un món secret, ben seu,
on s’amaga el millor instant,
on s’amaga l’hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.


I si un home mor,
mor també la seva primera nevada,
i el primer petó, i el primer combat…
La mort tot s’ho emporta.


Sí, queden llibres i ponts,
màquines i teles de pintors;
sí, moltes coses han de restar,
però alguna cosa fuig!


Així és la llei d’aquest joc sense pietat.
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
però, en realitat, què en sabíem, d’ells?


Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem, de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
coneixent-ho tot, no en sabem res.


Se’n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renéixer els seus mons secrets.
I cada vegada,
tinc ganes de xisclar davant d’aquesta impotència.


Eugeni Alexandrovitx Ievtuixenko