17 de març de 2015

SER UN INFANT DE FAMÍLIA POBRA ÉS UNA MALALTIA?. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 17 de març de 2015


SER UN INFANT DE FAMÍLIA POBRA ÉS UNA MALALTIA?




El dimarts 10 de març la consellera d’Ensenyament anunciava en roda de premsa les mesures per lluitar contra la desigualtat escolar. Explicava que amb vista al curs 2015-2016 els pares dels alumnes de P3 de centres d’alta complexitat hauran de presentar un informe mèdic a l’hora de formalitzar la matrícula, que permetrà poder donar una resposta precoç a les seves necessitats.

Com és que no hi havíem pensat abans els professionals de l’educació que treballem en centres d’alta complexitat!!

Si a l’aula tens alumnat de famílies pobres, que han passat per un desnonament, alumnat que fa un o dos àpats al dia, la feina extraescolar dels quals és voltar pels carrers, amb tota la família vivint amb els avis gràcies a la pensió d’aquests, amb 10 persones compartint un pis de 50 metres quadrats, amb els pares sense feina, que viuen a cavall de dues cultures: la de l’escola i la de casa... Un informe del metge a P-3, amb una medicació adequada i tot resolt!!

Perdoneu la ironia, però si no ironitzo m’enfado i m’indigno!

Podria entendre que fos una mesura per a les zones on l’atenció pediàtrica no s’hagi pogut garantir, sigui per motius de mobilitat laboral o per corregir el dèficit d’atenció sanitària, però no ho entenc ni em sembla necessari fer-ho de forma ordinària.

M’agradaria saber quina anàlisi de la realitat dels centres d’alta complexitat ha fet la Conselleria d’Ensenyament per arribar a proposar mesures com aquesta.

Siguem seriosos. La lluita contra la desigualtat d’origen és un dels grans desafiaments amb què s’han d’enfrontar els sistemes educatius actuals.

És evident que en una situació de precarietat econòmica com l’actual, és imprescindible que el sistema educatiu busqui i tingui mecanismes per pal·liar les diferències socials i promoure la igualtat i l’equitat.

Però les mesures no han de ser biologistes, sinó socials. No comparteixo aquesta visió biologista de les dificultats que ha d’enfrontar el sistema educatiu, perquè és una visió reduccionista i que evidencia com el Departament d’Ensenyament esquiva responsabilitats.

Tornem a posar l’accent en la mancança i no en les potencialitats. Demanem als mestres que es converteixin en “detectors”... per després fer què? Derivar-los a on? I a l’escola com treballem amb ells? Amb quines eines i recursos? (Veure informe Warnock)

Tornem a potenciar el discurs mèdic donant la responsabilitat als pediatres? Són els pediatres els qui ens diran què hem de fer a l’escola? Quin paper hi juga l’EAP?

Sota aquesta premissa de lluitar contra la desigualtat, podem caure en el parany de la segregació ja des de P-3. Qui garantirà que no sigui així?

Aquests últims cursos hem vist com molts dels programes d’atenció a la diversitat, de diversificació, d’acció tutorial i de suport educatiu que s’estaven portant a terme per afavorir l’èxit escolar de tot l’alumnat, s’han anat desmantellant. En part per falta de pressupost, però també per la clara intenció que els principis d’igualtat, equitat i inclusió deixin de ser els pilars fonamentals del nostre sistema educatiu.

La Llei vigent a Catalunya, la que va aplicant el Departament d’Ensenyament és la LOMCE, i aquesta centra els processos educatius en els estàndards d’aprenentatge i en la classificació de centres i alumnes. I mesures com la proposada no fan res més que estigmatitzar centres i alumnat.

Segurament aquestes mesures es prenen amb l’excusa de millorar el lloc en el rànquing de PISA, que sembla l´únic objectiu de les polítiques educatives europees. Però està clar que en aquesta cursa per les bones notes a PISA qui més hi perd és l’alumnat de la classe treballadora, que aconsegueix pitjors qualificacions acadèmiques com més gran és la segregació en el sistema educatiu i com més pobre és el fora escola. PISA avalua competències importants però limitades.

Unes bones mesures per lluitar contra la desigualtat escolar passen per fer una bona atenció a la diversitat. Per això cal tenir una visió amplia del concepte diversitat, un canvi de mirada en l’educació, veure l’alumnat en tota la seva extensió, de forma holística i plena.

En el marc de l’educació inclusiva es treballa amb la idea que tothom pot aprendre i progressar, però no necessàriament de la mateixa manera. Actualment sabem que hi ha moltes formes d’aprendre. La tecnologia ens permet donar respostes als diferents ritmes i estils d’aprenentatge.

Per lluitar contra la desigualtat calen mesures valentes, calen uns pressupostos en educació que garanteixin una atenció de l’alumnat amb qualitat i això vol dir cobrir substitucions des del primer dia, baixar les ràtios, augmentar les beques, dotar els centres amb les plantilles necessàries per atendre la diversitat, que permetin desdoblaments i atencions individualitzades…

No podem permetre que les polítiques educatives ens portin a la confusió entre diversitat i desigualtat. La diversitat enriqueix l’ecosistema educatiu, la desigualtat l’empobreix.

Anna López Carbonell.

CCOO Educació Girona