15 de març de 2015

CCOO Educació Girona rebutja la petició de l'informe pediàtric per matricular-se a P3


Cronologia d’un despropòsit: informes mèdics a alguns alumnes de P3

Des de CCOO volem expressar el nostre desacord i rebuig a la petició d’informes mèdics a alguns alumnes de P3, perquè la considerem una mesura parcial, injustificada i amb una càrrega ideològica que no compartim.

El proper curs, a Catalunya, començaran la seva escolarització a P3 prop de 73.000 alumnes. Però sembla que no començaran de la mateixa manera tots. Uns hauran de portar un informe mèdic; d’altres, no.

El procés es va iniciar amb les jornades de portes obertes que els diferents centres organitzen i en les quals s’informa a les famílies del projecte del centre i de tots aquells aspectes rellevants per a oferir una bona educació. Però no tots han pogut explicar el mateix. Hi ha centres que no han pogut explicar per què els seus futurs alumnes de P3 necessitaran portar un informe mèdic.

El procés continua amb el calendari de les preinscripcions segons el nivell d’estudis. Concretament, les de P3 es realitzen ara, del 10 al 17 de març. Alguns centres hauran de demanar informes mèdics; d’altres, no. No tots els centres han pogut informar adequadament a les famílies.

Dilluns, 9 de març es va anunciar la necessitat de que 7000 alumnes, escolaritzats en centres d’alta complexitat, adjuntessin un informe mèdic en el moment de la matrícula. Dijous, 12, aquesta obligació s’estenia a 3000 alumnes més, escolaritzats en escoles rurals i en els 43 centres que participen en un programa de la Fundació SHE.

Fins aquí constaríem una deficient planificació del procés i una certa improvisació; lamentable quan parlem d’oferir el millor en l’educació; però, tot i ser molt important, la gravetat de la mesura radica en el que deixa entreveure aquesta aplicació. Segons la Consellera d’Ensenyament, aquest informe pediàtric vol detectar precoçment trastorns futurs, veure factors biològics de risc, desenvolupament psicomotor, dèficits visuals i auditius.... com a eina per “lluitar contra la desigualtat escolar”. I és aquí a on comença el nostre profund desacord.

Si s’admet desigualtat escolar en els centres, i s’és conscient que està present, de manera prioritària en els ubicats en entorns desafavorits -els anomenats centres de màxima complexitat-, no necessitem deteccions de “possibles” problemes, sinó resolucions de les problemàtiques ja detectades, i una voluntat compromesa a eradicar-la. No perdem temps. Ja n’hi ha dades, estadístiques, avaluacions, diagnòstics. El que cal és actuar, i fer-ho amb valentia per evitar marginalitat, augment de les desigualtats, guetització. Per aconseguir-ho, s’ha de treballar socialment, en xarxa, amb tots els agents i tota la comunitat educativa. Especialment, s’ha de comptar amb tots els recursos humans dels centres escolars (EAPs, docents, TEIS, TIS, personal vetllador, monitors...), dotar-los d’eines i de recursos, planificar millores en l’atenció a l’alumnat, equilibrar alumnat, adaptar ràtios...

Si analitzem el contingut de la proposta, ens sembla perillós que un informe biològic pugui determinar actuacions educatives. S’ha d’evitar que marqui expectatives reductores, limitadores, que condicionin les possibilitats futures. L’alumnat, de totes les edats, i especialment d’edats primerenques, té una gran plasticitat, una gran capacitat de resiliència, que no es pot preveure ni es bo predeterminar-la. Necessitem crear expectatives d’èxit, reforçar l’entorn i el temps educatiu.

Si anem a la ideologia subjacent, rebutgem la necessitat de detectar-diagnosticar, per classificar i canalitzar en determinades vies segregadores. Al maig de 2014 es va establir la classificació de centres de màxima dificultat. Ara veiem que s’utilitza aquesta classificació per demanar informes mèdics a l’alumnat que s’hi incorpora. Ens fa por. Ens preguntem cap a on conduiran aquestes mesures i ens ve a la memòria el determinisme del tercer paràgraf del preàmbul de la LOMCE: Todos los estudiantes poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos. En consecuencia, el sistema educativo debe contar con los mecanismos necesarios para reconocerlo y potenciarlo. El reconocimiento de esta diversidad entre alumno o alumna en sus habilidades y expectativas es el primer paso hacia el desarrollo de una estructura educativa que contemple diferentes trayectorias. Rebutgem aquest determinisme, les trajectòries educatives predeterminades i les mesures que les propicien.
Almudena González

Secretària General del Sindicat d'Educació de CCOO a Comarques Gironines


CCOO rebutja la LOMCE, no vol mesures que s’hi acosten.


CCOO defensa una educació pública, de qualitat, amb igualtat d’oportunitats i d’expectatives d’èxit per a tots els infants de Catalunya. 


NOTÍCIA AL DIARI DE GIRONA DEL 15 DE MARÇ DE 2015