10 de desembre de 2014

BO...MILLOR...EXCEL·LENT?. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 9 de desembre de 2014


LLEGEIX L'ARTICLE EN FORMAT PDF (+)



BO… MILLOR… EXCEL·LENT?


És BO que avui ens felicitem per la recuperació del 100 % de la jornada i del salari de tot el personal interí substitut a partir de l’1 de gener del 2015. Ha estat fruit de les mobilitzacions, la insistència i la lluita sindical. Aquesta mesura s’aplica a Catalunya des de l’1 de setembre de 2012, però no tothom és coneixedor d’aquesta desigualtat; sorprenentment, en alguns casos, ni tan sols se sap en el marc dels mateixos centres educatius. I aquesta circumstància ens ha de fer pensar què coneixem de la realitat laboral i econòmica dels companys. En parlem entre nosaltres? Ens interessa? Ens preocupa? Practiquem l’empatia i la unió per defensar-nos tots junts? Veiem la importància de fer-ho?

Recuperar la dignitat de les persones substitutes era una prioritat sindical, perquè no podíem admetre de cap manera la instauració d’un sistema laboral amb diferents categories per fer una mateixa feina, basat en l’existència de treballadors de primera i treballadors de segona; perquè constituïa un atac a la igualtat, al fet inqüestionable que a un mateix treball ha de correspondre un mateix salari; i, sobretot, perquè abans del 2012, a Catalunya no existia aquesta diferenciació. Com es van atrevir a imposar-ho? Només es pot entendre des d’una correlació de forces que aplica la llei del més fort, en la qual es fan paleses posicions més vulnerables, que són les que es precaritzen. Eliminar aquesta discriminació era de justícia. I així també ho va manifestar el Conseller Mas-Collell en presentar els pressupostos per al 2015. És adient, per tant, preguntar-se per què el Govern de la Generalitat ha aplicat una mesura que considera injusta.

Serà MILLOR quan recuperem altres drets retallats, tant dels docents com dels treballadors precaritzats en els centres educatius. Podem preguntar per les condicions laborals del personal PAS, TEI, vetllador, monitor de menjador i de lleure... Si en teniu ocasió, parleu amb ells. Preneu consciència del que fan, de les hores que treballen, de la responsabilitat que tenen i del salaris que cobren. CCOO, com a sindicat de la classe treballadora, vol posar èmfasi en aquesta realitat i defensar la seva dignitat i els seus drets laborals.

La millora de les persones interines no ha estat fàcil. S’ha aconseguit gràcies a pressions i mobilitzacions que han donat força a la negociació col·lectiva. Valorem-ho. Analitzem-ho. Prenem consciència, per continuar amb les reivindicacions. Les persones delegades sindicals de CCOO, com a representants legals dels treballadors docents, de tots els sectors, portem més d’un mes, des del 23 d’octubre, plantats davant de les portes del Departament d’Ensenyament, per fer-ho possible. Som permanents sindicals que tenim darrera nostre la força del col·lectiu, la de les persones afiliades i simpatitzants, la de tots i totes les persones que veuen perillar l’educació. Perquè la precarització, l’augment de la jornada laboral i de ràtios, la no cobertura de les baixes els 10 primers dies, la supressió d’una paga extra en tres anys consecutius, l’empitjorament de les condicions salarials per incapacitat temporal... fa que treballem amb sobrecàrrega, amb tensió, amb malestar, amb malaltia, amb desil·lusió, tot mantenint el sentit de la responsabilitat de la nostra professió.

Arribats a aquest punt, podem considerar EXCEL·LENT la gestió dels recursos humans que fa el Departament? En uns moments en què tant es parla de tendir a l’excel·lència en els resultats... sembla paradoxal que es descuidi el factor humà que ho ha de fer possible. El cas dels substituts, ha evidenciat una discriminació i ha comportat, col·lateralment, un sobreesforç als companys/es, que han hagut d’assumir les feines que ells no podien cobrir.

En les visites als centres educatius que fem els delegats sindicals, percebem sovint els estats anímics dels docents, i alguns colpegen. Especialment, els expressats per persones implicades, amb anys d’experiència, que han participat activament en les vides dels centres, que s’hi han bolcat, perquè són professionals convençuts, d’aquells que en diem vocacionals i que, des de fa un temps, se senten maltractats, no reconeguts, atacats per les retallades i per la falta de consideració, en comprovar que, després d’anys treballant amb plena dedicació, són només números d’uns comptes que han de quadrar per complir l’ajust pressupostari que, en quatre anys, ha retallat un 22 % la partida d’Ensenyament, mentre que la partida global de la Generalitat ha disminuït un 9’8 %. Aquestes xifres no marquen una prioritat de la inversió en Educació, una defensa de la tan proclamada línea vermella del govern dels millors. Molts docents abans de la crisi es sentien bé, treballaven a gust... Per què es palpa ara cansament i neguit? Alguna cosa no s’està fent bé quan es perd la implicació emocional, quan es treballa a disgust, quan es calcula el temps que queda per jubilar-se. N’és conscient el Departament?

En el món de les possibilitats, potser caldria fer com aquell rei del conte que es va disfressar per conèixer realment el que pensava i sentia el seu poble.

Potser també hauríem d’intentar ser millors, no els millors. Potser només hauríem de millorar, sense pretendre ser excel·lents.


Almudena González

Professora i Delegada sindical de CCOO