1 de juliol de 2014

CCOO Girona rebutja el tancament de l'Escola de Santa Llogàia d'Àlguema

DESCARREGA EL COMUNICAT EN FORMAT PDF (+)

https://e7c2caf4aeaf19fad5f3ba50441c4bbb23ddfa6d.googledrive.com/host/0B4FxruDWqNiFWTNSVHd5eXdoTmM/


ARTICLE PUBLICAT AL SETMANARI “EMPORDÀ” el dimarts, 1 de juliol del 2014

Un poble, una escola

L’escola de Santa Llogaia d’Àlguema desapareix després de desenes d’anysen funcionament. Així ho va publicar aquest diari el passat dia de Sant Joan, fet que s’agraeix, el ressò mediàtic d’aquestes notícies hauria de ser més ampli per la preocupació que hauria d’ocupar l’educació dins la nostra societat. Agraïm també que ens permetin puntualitzar algunes de les afirmacionsplantejades i ampliar-ne d’altres.

Actualment aquesta escola no forma part de cap ZER (zona d’escola rural), era un CAEP, un centre d’atenció educativa preferent. És a dir, comptava amb un alumnat amb unes necessitats específiques fruit d’un entorn desafavorit. L’etiqueta feia possible que el centre comptés amb més mestres i més pressupost de l’habitual, feia possible la funció tan lloable de l’educació de donar eines necessàries per pal·liar la discriminació social inherent a la nostra societat. I per què un bé social i col·lectiu desapareix? Desapareix per la baixa matriculació? Aquest curs escolar hi havia 8 alumnes atesos per unes mestres que s’han preocupat per donar l’educació de més alta qualitat i amb un compromís propi de la professió. El curs que ve s’estimava que hi vindrien uns 14 alumnes, és a dir, l’escola creixia, resultat de fer una bona publicitat en jornades de portes obertes i del treball educatiu que s’hi desenvolupava.

I llavors per què tanquen el centre? És vox populi que no és per la ràtio... És fruit de les polítiques educatives de Convergència i Unió, polítiques compromeses amb les retallades del pressupost d’educació amb l’excusa de la crisi, polítiques compromeses a deixar l’escola pública a la deriva, polítiques que trepitgen les oportunitats socials de les classes més desafavorides. L’Ajuntament de Santa Llogaia d’Àlguema, governat pel mateix partit, s’ha fregat les mans. Ingressos per la MAT, ingressos per l’AVE i ara desapareix la despesa de mantenir un edifici públic. No un de qualsevol, l’escola. Adéu a la despesa de neteja, de manteniment i de calefacció, una calefacció nova que l’any passat va costar desenes de milers d’euros... un altre exemple de malbaratament dels nostres diners públics, els de tots i totes. I què perd un Poble, a part de despesa, quan perd l’escola? Perd el seu motiu de ser una comunitat amb els serveis que li pertoquen. L’alcalde expressa al diari que s’ha fet molt d’esforç per salvar l’escola. Tercera errada. Els seus alumnes i les famílies estan contentes i no és d’estranyar. El Departament d’Ensenyament els hi ha ofert menjador i transport escolar gratuïts, els ha integrat majoritàriament a l’escola Sol i Vent de Vilafant. A ells els desitgem el millor futur. Desitgem que els alumnes de Santa Llogaia aprenguin tant que arribin a no deixar-se enganyar per ofertes manipuladores dels qui governen.

També desitgem el millor futur a les seves mestres. Les treballadores compromeses d’aquest centre van assabentar-se que tancaven l’escola després que Inspecció d’Ensenyament ho comuniqués als pares i quan ja tenien la plantilla que els adjudicaven pel curs vinent. Segurament la direcció ho va saber uns dies abans, però poc hi podia fer també. El Departament va comunicar a les seves treballadores un trasllat forçós o una pèrdua del seu lloc de treball el 29 de maig passat, sense comptar amb la seva opinió ni amb la delicadesa que com a treballadores es mereixen. És un mal costum, una altra demostració de la poca consideració que té l’Administració amb els seus treballadors i treballadores.

Prat de la Riba ja va intentar dotar a tot ajuntament de Catalunya amb una escola. Entenia la funció que feia l’escola més enllà de l’educació i no va excusar-se en els baixos pressupostos (ho va fer amb uns recursos molt ridículs) perquè tenia la convicció que l’Educació forma part de l’eix vertebrador de tota societat que vol existir. Quants ajuntaments, quants pobles han fet mans i mànigues per mantenir la seva escola entenent la funció vital que aquesta té dins la seva comunitat? Dolores Manzanera, alcaldessa de La Vajol, va estar lluitant perquè no és tanqués el curs passat l’escola del seu poble, una escola amb menys alumnes que la d’Àlguema. Ella entenia que “Una escola, per un poble, és un puntal, perquè li dóna vida.” (El Punt Avui, 07/03/2013). I ho van aconseguir.

Avui l’ànima del poble de Santa Llogaia d’Àlguema es desdibuixa, la de la Molina també... quines altres escoles ens diran al setembre que ja no hi són? Des de CCOO estarem alerta denunciant aquestes agressions socials i educatives, defensant sempre “un poble, una escola”.

Marçel Barbens
CCOO Educació de Girona