22 d’abril de 2014

EMBOLICAR LA PERDIZ I MAREAR LA TROCA. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 22 d'abril de 2014


LLEGEIX L'ARTICLE EN FORMAT PDF (+)



Embolicar la perdiz i marear la troca

Actualment l’atac agressiu a l’educació és un insult cap a la persona física i cap a la Persona com a idea, és d’una baixesa humana que afectarà nens i nenes amb noms i cognoms, les nostres filles i els meus alumnes.
Aquesta llei, la nostra, la Llei d’Educació de Catalunya, exposa la contrarietat existent a les institucions. D’una banda els nostres governants s’inflen del discurs aglutinador de masses enfebrades referit al Dret a Decidir, però de l’altra fan que el nostre sistema educatiu perdi la seva històrica quotidianitat democràtica. PISA, el famós informe avaluatiu de l’educació, ha demostrat la importància de l’autonomia de centre, una eina de democràcia local per afavorir la discussió pedagògica i curricular. Ara bé, no hi ha cap evidència fonamentada que l’autonomia de gestió que pretenen imposar millori la qualitat de l’educació.
Caminem a cegues, estem dilapidant una tradició d’autonomia basada en un lideratge compartit amb vessant pedagògica, anul·lem el poder decisori de les AMPES i dels consells escolars, dels claustres, limitem totes les plataformes més democràtiques del sistema i ho deixem tot en mans unipersonals, els directors professionalitzats. Des de CCOO farem costat a aquestes direccions en la seva epopeia. Ho tindran difícil en convertir-se en responsables únics de l’assoliment d’uns objectius marcats en uns projectes educatius de centre antiquats o inexistents i en el seu singular projecte de direcció. Però no només això els serà avaluat. El pal de paller de la seva tasca serà definir una plantilla pròpia per al centre. A través del Decret de Plantilles acabat de publicar es veu clarament que la LEC no neix de la crisi, és només una posició ideològica perquè canvia les regles de joc en l’ordre laboral, atès que prima la individualitat enfront de la col·lectivitat. La solució no es troba en la insubmissió a una llei imposada i no consensuada per la majoria de la comunitat educativa, sinó a continuar potenciant una selecció de personal no segregadora. Les eines hi són, i cal fer ús dels elements històricament democràtics del centre per gestionar-lo amb el suport de tota la comunitat implicada.
La LOMCE, barroerament anomenada Ley de Ordeno y Mando de la Conferéncia Episcopal o Llei Wert, és l’altra paradigma d’aquesta agressió. La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya la rebutja en la seva totalitat. Un dels seus representats, Andrés Encinas, professor de la UPC, ho evidenciava a Girona afirmant que “La LOMCE se inscribe en términos generals más atrás que la ley del 70” (Llei Villar-Palasí o de l’EGB, del BUP i la FP). A través del currículum més llarg mai creat a Europa (més de 1300 pàgines!) preveu deshumanitzar-nos amb uns continguts descontextualitzats de l’aula, fa possible la desaparició de les arts musicals o plàstiques, la filosofia s’extingeix, retorna el vell fantasma estigmatitzador de la formació professional bàsica… Fins i tot s’atreveix a menysprear la llengua materna per la raó “complexa” que la persona construeix el món amb el llenguatge! “El objetivo es españolizar a los alumnos catalanes”. Wertgonya li hauria de fer! I vergonya ens hauria de fer de permetre-ho!
I què passa quan ajuntem LEC i LOMCE? Doncs que afloren les polítiques educatives neoconservadores i neoliberals comunes del PP i de CiU. Centralització, jerarquització, fiscalització… i sota aquestes polítiques, en el rerefons d’aquestes legislacions, CCOO està detectant que s’amaga l’ombra de la segregació escolar, un dels mals que trenquen la cohesió social. Al cartell de la campanya de preinscripció escolar impulsada pel Consorci d’Educació de Barcelona hi trobem una nena i l’eslògan “Ella vol ser metgessa. Tu vols trobar la millor escola. Comencen les jornades de portes obertes”. Podrien afegir “Benvinguts al mercat de les escoles, triï i remeni!  No garantim el futur de tots els ciutadans de Catalunya, només d’aquells que triïn el millor centre, visca l’individualisme i la desigualtat social”. Isaac González ho descriu perfectament al Diari de l’Educació: “Hi ha un objectiu polític que hauria de ser irrenunciable, i que malauradament cada cop ho sembla menys: que totes les nenes, vagin a l’escola que vagin, tinguin les mateixes possibilitats d’arribar a ser metgesses.”
La LOMCE, en aquest sentit, també promou la rivalitat entre els centres i les equipara a empreses que cerquen els millors alumnes per no perdre els recursos que ofereix l’administració. I tot això sense oblidar que el PP va aprovar, juntament ambl CiU, la reintroducció de la segregació sexual a l’escola.
Tot aquest despropòsit enfocat a accentuar les desigualtats socials, juntament amb la manca d’igualtat d’oportunitats s’afegeix, entre d’altres, a la reducció sistemàtica de les beques de  menjador (quan Càritas fa públic que Espanya és el segon país d’Europa amb més pobresa infantil) o a la pràctica eliminació de les dotacions per als plans d’entorn (quan s’ha demostrat que són una eina profitosa per reduir el fracàs escolar i les desigualtats socials)… En definitiva, tal com exposava Xavier Bonal fa pocs mesos a Girona, “les retallades són el resultat d’una opció política i ideològica determinada”.
I què fem, però, amb tot això? Des de CCOO seguirem amb més força que mai  denunciant i actuant contra les agressions laborals, educatives i socials que estem patint. Volem ser un referent d’implicació, de responsabilitat social; som un sindicat de classe i treballem per provocar la reflexió i l’acció reivindicativa per millorar la nostra societat; per continuar lluitant com a col·lectiu tot i l’individualisme gairebé estructural a què ens aboquen; per garantir l’accés a una educació que defensi la igualtat d’oportunitats. Per tot això us animem a participar en allò que es proposi des dels diferents organismes, com més unitaris millor, des dels claustres, les AMPES, els consells escolars, els sindicats, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa… Perquè som més i som més forts!
Així doncs, diguem prou. Com a mestres, com a pares, com a societat, prou de la intenció de Wert de “marear la perdiz” o de la consellera Rigau d’embolicar la troca. Prou de menystenir el nen o la nena que veig cada matí a l’aula, en Joan o la Maria; vull que sigueu feliços. Com? Sent responsables com a Persones, unint-nos en aquesta responsabilitat. Prou, el futur del nostre present té noms i cognoms. Com diuen ara “la història et convoca”.

MARÇEL BARBENS
CCOO EDUCACIÓ GIRONA