16 d’abril de 2013

ELS DOCENTS LLUITANT TAMBÉ ESTEM EDUCANT. Article del Diari de Girona del 16.04.2013




ARTICLE EN VERSIÓ PDF (+)

----------------------


SAMARRETES  GROGUES I PANCARTES
"ELS DOCENTS LLUITANT TAMBÉ ESTEM EDUCANT"


M'explicava una amiga, professora d'Història de l'Art, que té la mania de fixar-se en els cementiris  dels pobles i ciutats que visita quan viatja, que aquests solen ser espais d'art i de transmissió d'informació de la zona.

Jo, per deformació professional, tinc la mania de fixar-me en els centres educatius: quants n’hi ha, si són públics o no, com són els edificis. També em diuen coses de com està l’educació en aquell indret.
Abans observava amb atenció l'arquitectura dels centres: obertures, aules, portes, biblioteca, pati, etc. M'imaginava com aquella arquitectura facilitava o impedia l'activitat docent. Ara hi ha un altre element que em crida l'atenció. Vagis a on vagis de les comarques gironines, o de la geografia catalana, et trobes centres educatius amb pancartes reivindicatives penjades de les finestres, tanques i façanes. Pancartes de color groc amb un gran "SOS EDUCACIÓ", pancartes blanques amb unes grans tisores, pancartes verdes  amb “Per un país de tots l’escola en català SOM ESCOLA” !!
Podem llegir diferents eslògans a les pancartes, però totes en general reivindiquen que s’aturin les retallades que estant dinamitant l'educació pública de qualitat i que puguem continuar educant amb el nostre model lingüístic.

Llegia en una de les pancartes d'un institut: "Els docents lluitant també estem educant".  Aquesta em va fer pensar en un dels principis pedagògics que ens proposa el mestre i pedagog brasiler Paulo Freire ( 1921-1997). Diu Freire que la principal funció de l'educació és la desocultació de la realitat.
Ensenyar a entendre la realitat social que estem vivint avui dia, passa per penjar pancartes i portar samarretes grogues. Passa per explicar què volen dir les samarretes verdes de la PAH i passa per participar en les mobilitzacions dels ciutadans i ciutadanes contra la corrupció. És a dir, passa per explicar què està passant al nostre voltant, per situar la vida dins del barri, de la localitat, del país, del món... Cal  explicar als educands aquells problemes que afecten la cohesió social i la convivència democràtica, aquelles accions que atempten contra els principis dels Drets Humans i contra el sistema democràtic, un sistema que segurament cal millorar, però que de moment és el més just que hem trobat les persones per relacionar-nos i construir una vida digna.

També afirma Freire que l'educació no és neutra ni neutral. Quan s'educa, quan s'ensenya, es transmeten uns valors. L'educació en valors democràtics ha estat una reivindicació i una pràctica dels sectors educatius progressistes.
Actualment la majoria de centres educatius treballen aquests valors  de manera transversal en totes les matèries i específicament en l'assignatura Educació per a la ciutadania i drets humans, implantada des del curs 2007-2008.

Cal denunciar que el ministre Wert, en la seva proposta d'avantprojecte LOMCE, a més de voler eliminar el nostre model lingüístic vol suprimir aquesta assignatura, ignorant així  tota la comunitat educativa, el Tribunal Suprem i el Consell d'Europa.
Ignora que  l'any 2002 el Comitè de Ministres de la Unió Europea va fer una Recomanació referent a aquesta assignatura, on  es deia  que "... és un factor de cohesió social, de comprensió mútua, de diàleg intercultural i interreligiós, de solidaritat que contribueix a promoure el principi d'igualtat entre homes i dones, i que afavoreix l'establiment de relacions harmonioses i pacífiques entre els pobles, així com la defensa i el desenvolupament de la societat i la cultura democràtica ...". El mateix proposava la Carta del Consell d'Europa el 2010, referint-se a aquesta assignatura.
El Tribunal Suprem també ha dictat algunes sentències favorables, donant resposta als recursos plantejats pels detractors d'aquesta assignatura.

El ministre Wert projecta suprimir l'assignatura d’Educació per a la ciutadania i drets humans del currículum educatiu, seguint les pressions de sectors confessionals, tot ignorant les recomanacions europees. I introdueix l’assignatura d’Emprenedoria, amb la qual pretén difondre els valors relacionats amb el món empresarial.
De fet, tot l’avantprojecte LOMCE sembla anar orientat a fomentar una educació adaptada a la demanda del món empresarial i del mercat, a  saber vendre el millor possible la força de treball.

La LOMCE no té en compte l’educació integral de la persona, l’educació per a la vida, l’autonomia personal, l’aprenentatge per a la convivència, la ciutadania, la capacitat professional, la creativitat ...

Potser caldria recuperar l’informe “Educació: hi ha un tresor amagat dins” (1996), informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al s. XXI coordinat per Jaques Delors (president de la comissió europea del 1985 al 1995).
En aquest informe es presentaven les tendències educatives per al segle XXI, i es feia a partir de 4 pilars, fonaments essencials de l’educació: aprendre a saber, aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.